|
|
|
 |
 |
Una de les riqueses de l'Alt Empordà és el seu
patrimoni natural. De fet, l'Alt Empordà és l'únic territori
de Catalunya que té dos parcs naturals, el dels Aiguamolls i
el del Cap de Creus, i un paratge d'interès natural, la serralada
de l'Albera. Espais que, cadascun, són un món en si mateixos.
Només una quinzena de quilòmetres separen Figueres dels Aiguamolls
de l'Empordà.La línia més recta per arribar-hi és a través de
la carretera de Roses (C-260) i, a l'altura de Castelló d'Empúries,
s'ha de trencar a la dreta en direcció a Sant Pere Pescador,
fins a trobar les |
 |
|
| indicacions que menen al Cortalet -centre
logístic i d'informació del parc natural-Els Aiguamolls, considerats
un paradís ornitològic, ocupen 4.800 hectàrees repartides en nou termes
municipals diferents; els seus punts principals són les tres reserves
integrals -l'illa de Caramany, les Llaunes i els Estanys. Les dues
primeres es troben a redós de les desembocadures de la Muga i el Fluvià
i, des del Cortalet, parteixen diferents itineraris que permeten disfrutar
de la visió de les maresmes. L'altra reserva, la dels Estanys de Vilaüt
-el primer aguait que es va construir al Parc- és al terme municipal
de Pau. |
| Per anar-hi cal tornar a Castelló d'Empúries
i, un cop dins el poble, agafar la carretera dels Aiguamolls. A poca
distància de les zones humides hi ha els límits orientals de l'altre
gran espai natural de la comarca, el cap de Creus, que és el primer
parc maritimoterrestre del país. En formen part vuit municipis, i
el seu centre és el monestir de Sant Pere de Rodes, una de les principals
talaies de l'Empordà. El cap de Creus s'identifica, principalment,
pel tram de costa entre Cadaqués i el Port de la Selva, l'anomenat
"mar d'amunt". Per anar-hi des dels Aiguamolls cal continuar a la
carretera de Roses i desviar-se en direcció a Cadaqués. A l'entrada
d'aquesta població, probablement la més retratada del litoral mediterrani,
trobem la carretera que mena |
 |
|
fins a la punta del cap de Creus, la més oriental de
la Península Ibèrica. La seva constitució geològica i la seva costa
abrupta i retallada amb penya-segats - l'Àliga, el Boc, el Camell,
els Tres Frares- i cales amagades -Culip, Jugadora o Fredosa- constitueixen
una de les seves singularitats, però no l'única. El paisatge del cap
de Creus és inhòspit, algú en diu lunar, amb una forta personalitat,
que no deixa indiferent. La visita a Cadaqués s'ha d'ampliar al Port
de la Selva i, especialment, a una de les joies de la corona del romànic
català, el monestir de Sant Pere de Rodes. Des d'aquestpunt es pot
observar la conjunció de la muntanya i el mar i, baixant, per la carretera
de Vilajuïga, contemplar la millor panoràmica de l'Empordà, especialment
si bufa o ha bufat la tamuntana. Un cop a Vilajuïga ens trobem a les
portes de la serralada de l'Albera, separada de la de Rodes pel coll
de Canyelles. L'Albera parteix les grans planes de l'Empordà i el
Rosselló al llarg de 25 quilòmetres i fusiona els Pirineus amb el |
| mar. Es mostra seca en la part més oriental
i més frondosa en les estibacions que envolten el castell de Requesens,
que després del monestir de Sant Quirze de Colera és el monument de
referència. Va ser reformat a la fi del segle XIX a la manera fantasiosa
pròpia de l'anomenat romanticisme arquitectònic que havia posat en
voga a França Viollet-le-Duc. Es troba a la vessant sud del punt més
alt de la serralada, el Puig Neulós (1.257 metres). |
|
|
| El monestir de Sant Quirze de Colera, documentat
des del segle X -i el qual ara es comença a restaurar-, destaca per
la seva majestuaositat presidint el paisatge d'una vall de posta.
Però la riquesa històrica de l'Albera s'ha de buscar, principalment,
en el megalitisme. Més d'un centenar de monuments -dòlmens i menhirs-
conformen una de les concentracions més importants de Catalunya, amb
una cronologia entre el neolític mitjà i el calcolític (3500- 188
aC). |
|
|
|
